Semblanza a Alfredo Amat

Isidro-Buades-Ripoll Isidre Buades Ripoll

Cronista oficial de la Villa de Sant Joan

Escrito en el año 1998

SEMBLANZA DE ALFREDO AMAT

Senyores, senyors, amics,

per afecte i amistat

a l’amic Alfredo Amat,

estem aquí reunits.

I l’homenatgem contents

per els cinquanta anys que ha estat

a la Banda dedicat

de La Pau, tot aquest temps.

Va tocar el clarinet

(la tradició familiar)

però al fliscorno després

devot es va afeccionar.

En la mili el van provar.

-Toque vosté, li van dir,

i ell els va interpretar

molt bé el «Beguin de Beguin».

Mai ha sigut un marxós

mes, li agradava ballar,

i un diumenge va faltar

pel ball, a l’obligació.

L’Alcalde el va cridar

i ell va anar tot temorós,

i com no se va callar

l’asumpte se va acabar

tancant-lo en el calabós.

Han tancat a «Paraeta»!

Deien pel poble els amics.

La familia, a la miqueta

van anar tots enforits.

I com la cosa no era

per a tant, en un quart d’hora

del fosc calabós, l’alcalde

a Alfredo va traure fora.

Pense, que tots bé sabeu

que ha sigut un xic callat,

mes, si ha fet falta, ha parlat

alçant ben alta la veu.

Sempre ha tingut la virtut

que és la gran humilitat,

i, una oberta actitud

cap a tots ha demostrat.

Quasi el fan abandonar

al principi, li van dir

que un bon músic mai seria,

però ell constant va insistir

i treballant dia a dia

perfecció va aconseguir.

Però l’objectiu d’Alfredo

no era tan sols el tocar:

la música com a banda

és per a ell important.

Les verbenes, els concerts

i els actes acompanyant:

Ayudant sempre a fer poble,

el seu, Sant Joan d’Alacant.

Si el clarinet li agradava

el fliscorno el feia gojós,

anar de compra en la vespa

de la paella la vespra

era un ejercici hermós;

i en els papers els concerts

molt cuidadós anotar.

Banda, instruments i companys,

què ràpit que li han passat

a Alfredo aquests cinquanta anys.

Aquest tipus d’homenatge

pense que el mereix qui estiga

mig segle músic actiu

deu anys vocal de paelles

i el doble en la directiva;

sense faltar a un assaig

per falta injustificada

disposat sempre a tocar

mes que no hi haguera paga.

I així és l’homenatjat

músic de tota la vida

en la banda de La Pau.

Un home que se complau

de ser obrer y ser músic,

y que en valencià i en vers

ja té aquí la història feta,

Alfredo, aquest home just

al qui mai li ha fet disgust

que li diguen «Paraeta».

Isidre Buades, juliol, 1998.