Semblanza a Alfredo Amat

Cronista oficial de la Villa de Sant Joan

Escrito en el año 1998

Senyores, senyors, amics,

per afecte i amistat

a l’amic Alfredo Amat,

estem aquí reunits.

…

I l’homenatgem contents

per els cinquanta anys que ha estat

a la Banda dedicat

de La Pau, tot aquest temps.

…

Va tocar el clarinet

(la tradició familiar)

però al fliscorno després

devot es va afeccionar.

…

En la mili el van provar.

-Toque vosté, li van dir,

i ell els va interpretar

molt bé el “Beguin de Beguin”.

…

Mai ha sigut un marxós

mes, li agradava ballar,

i un diumenge va faltar

pel ball, a l’obligació.

L’Alcalde el va cridar

i ell va anar tot temorós,

i com no se va callar

l’asumpte se va acabar

tancant-lo en el calabós.

Han tancat a “Paraeta”!

Deien pel poble els amics.

La familia, a la miqueta

van anar tots enforits.

I com la cosa no era

per a tant, en un quart d’hora

del fosc calabós, l’alcalde

a Alfredo va traure fora.

…

Pense, que tots bé sabeu

que ha sigut un xic callat,

mes, si ha fet falta, ha parlat

alçant ben alta la veu.

…

Sempre ha tingut la virtut

que és la gran humilitat,

i, una oberta actitud

cap a tots ha demostrat.

Quasi el fan abandonar

al principi, li van dir

que un bon músic mai seria,

però ell constant va insistir

i treballant dia a dia

perfecció va aconseguir.

…

Però l’objectiu d’Alfredo

no era tan sols el tocar:

la música com a banda

és per a ell important.

Les verbenes, els concerts

i els actes acompanyant:

Ayudant sempre a fer poble,

el seu, Sant Joan d’Alacant.

…

Si el clarinet li agradava

el fliscorno el feia gojós,

anar de compra en la vespa

de la paella la vespra

era un ejercici hermós;

i en els papers els concerts

molt cuidadós anotar.

Banda, instruments i companys,

què ràpit que li han passat

a Alfredo aquests cinquanta anys.

…

Aquest tipus d’homenatge

pense que el mereix qui estiga

mig segle músic actiu

deu anys vocal de paelles

i el doble en la directiva;

sense faltar a un assaig

per falta injustificada

disposat sempre a tocar

mes que no hi haguera paga.

…

I així és l’homenatjat

músic de tota la vida

en la banda de La Pau.

Un home que se complau

de ser obrer y ser músic,

y que en valencià i en vers

ja té aquí la història feta,

Alfredo, aquest home just

al qui mai li ha fet disgust

que li diguen “Paraeta”.