Semblanza a Antonio Climent

Isidro-Buades-Ripoll Isidre Buades Ripoll

Cronista oficial de la Villa de Sant Joan

Escrito en el año 1989

SEMBLANÇA DE EN ANTONI CLIMENT,

MESTRE DE LA BANDA DE MÚSICA “LA PAU” LLEGIDA EL DÍA DEL SEU HOMENATGE.

Del nostre homenatjat

el Mestre Antoni Climent,

tinc fidel coneixement

que és home molt apreciat.

Al Carrer de Baix va nàixer

en abril del vint-i-nou

i després va anar a viure

a mitjant del Carrer Nou.

Al Carrer Major, La Rambla

i hui ho fa en Jaume Primer:

Estes han sigut les cases

del nostre santjoaner.

I malgrat que en totes elles

a diari ha assajat,

sempre ha sigut un veí

dels veïns molt apreciat.

Es gran pericia la d’ell,

és virtuós i ha sigut

de el millor que ha tingut

Manuel Massotti Littel.

Ja En José Torregrosa

que va ser qui el va ensenyar,

presumia d’ell molt cert

fins on podria arribar.

Després d’en Murcia estudiar

allà pel quaranta-set,

va estar Antoni Climent

en el servei militar.

Més tart, per opossició,

en la nostra capital

va ser músic de primera

en la Banda Municipal.

En tan prestigiosa banda

vint-i-vuit anys va tocar

de solista i sense falta

fins que se va jubilar.

També va ser fundador

i solista de l’Orquesta

Sinfònica d’Alacant,

i bon col·laborador

eficaç i decidit

del barcelonés Liceo

i sinfònica de Madrid.

En nombroses ocasions

les bandes més principals

d’ell les col·laboracions

li han demanat molt cordials.

“LLOIXA” en el noranta-tres

veient-li un valdre d’altura

agust li va concedir

la medalla a la cultura.

Un treball molt meritori

ha realitzat a Calp

en el seu conservatori

de música elemental.

I de trompa, alumnes seus

té hui tota la nació,

això és d’Antoni Climent

la major satisfacció.

Es un músic de primera

respon bé en la direcció,

de Gómez i de Cervera

ha pres molt bé la lliçó.

Però del Mestre Climent

és la millor condició,

la bona disposició

que ha tingut en tot moment.

Per als músics, per al poble

per a la Banda i demés,

gràcies Antoni Climent!

No et podem demanar més.

I com este parlament

quasi que ja s’ha acabat.

Per al gran Mestre Climent

demane l’aplaudiment

més gran que aquí s`ha escoltat.

Isidre Buades, 1989