Semblanza a Don José Bernabeu Esteve | Pepito Salaura

Isidro-Buades-Ripoll

Isidre Buades Ripoll

Cronista oficial de la Villa de Sant Joan

Escrito en el año 1994

Semblanza a Don José Bernabeu Esteve | Pepito Salaura

Amb molt de gust jo li he fet

per a un bon Santjoaner,

el menys que podia fer,

aquest senzill romançet.

Enllà en l’any quarantaquatre

quan tan sols dotze anys tenia

i pèl, que semblava un altre,

es va decidir un día

després de pensaro prou

en la banda de “La Pau”

ser músic, perquè ho sentia.

I aquella sana inquietud

li va ser com s’ho pensava,

que tenia gran aptitud

i molt ràpit progressava.

El bon mestre Torregrosa

al veure en ell condicions,

li va fer prendre lliçons

però Pepet no estudiava

cert de que ell no es presentava

a fer les oposicions.

I quan l’home es va enterar

de que a oposicions no anava,

tal xufa li va pegar

que, Pepet va anar a terra.

-Ja te n’has entrat, compare,

va pensar dolgut Pepet.

Perquè això que tu m’has fet

no me ho ha fet ni mon pare.

Però res més va passar,

que l’idea de l’home aquell

era tan sols pel bé d’ell

i Pep el va perdonar.

Ell, sols volia tocar,

tenir en la banda plaça,

i es sentia feliç

duent a Balija a un costat

i a l’altre costat portant

al bon Batiste Menaca.

Amb els mestres que ha tingut

(a Bermejo exceptuant)

amb molts s’ha portat molt bé,

amb Báguena, com ningú

i també amb Don José Juan.

I si és ara que està Antonio,

es queden curts els d’abans.

Antonio no és com un mestre

que es porten com a germans.

No he dit, que al principi, en casa

van sentir certa inquietud,

y no volien que tocara

per si a Pepet li afectava

la música en la salud.

Ell li va dir a sa mare:

-Per mi, que no tingues por,

veuràs com no passa res

que jo m’encontre molt fort.

Molt fort y un home d’espenta,

i tenint vocació tanta

ha tocat deu anys, vint, trenta

i ara va a fer-ne cinquanta.

Si alguns fan coses pel poble

que mediten el que fan,

fixant-se bé un momentet

en est home xiquetet

que té un instrument ben gran.

I veuran que això d’estar

en una banda tocant

cinquanta llarcs anys debades,

es cosa de respectar

perquè es veu poques vegades.

I dit el poquet que he dit

de tan bon Santjoaner,

tan sols crec que em queda a fer:

Demanar l’aplaudiment

ben segur de que prou dura,

per com el conceptueu

al bon José Bernabeu!

A Pepito Salaura!.

Isidre Buades.

Sant joan, 12 de març de 1994.