Homenaje a Manuel Ivorra Alberola

Isidro-Buades-Ripoll Isidre Buades Ripoll

Cronista oficial de la Villa de Sant Joan

Escrito en el año 1996

HOMENATGE A

MANOLITO IVORRA ALBEROLA

EL DÍA 27 D’OCTUBRE DE L’ANY 1996

Hui al poble celebrem

un merescut homenatge

al més modest personatge

i també un home de seny.

És humil i bondadós

que a ningú li alça la veu,

honrat i respectuós

i amant de creure en Déu.

Mai he sentit blasfemar

a est home entés en l’ofici:

guardar i col·leccionar

és per a ell l’únic vici.

Que entre segells i santets,

llibres, programes de festa,

quadres, moneda i bitllets,

Manolo sa casa atesta.

Els seus amics i companys

l’homenatge aquest li fan

als quaranta quatre anys

de tocar en Sant Joan.

I no és sols per la presència

també és per tants anys d’estar

sense a ningú molestar

ni tenir cap diferència.

No ha tingut mai un “quefer”

amb músic o director,

si en uns es portava bé

amb els altres molt millor.

Amb vocació, que ja és prou,

ben bé s’ho va meditar

i als denou anys va ingressar

en la Banda de la Pau.

Després se’n va anar a l’África

on la “mili” va passar.

Allí com no havia banda

Manolo no va tocar.

Llástima perdre aquell temps,

els anys, els mesos i els dies,

però allí els instruments

tan sols eren xirimies.

Quan va tornar ja no estava

En Torregrosa García,

i en La Pau va reingressar

que era el que ell volia.

Ha passat tot aquest temps

amb dos clarinets tan sols,

no ha tingut més instrument

que el d’ell i el del “tio Farol”.

L’ha dirigit Torregrosa,

Bermejo i Giner també,

el mestre Mariano Báguena

i el nostre Antonio Climent.

I sent molt corrent que el músic

li agrade fer-se un colpet,

puix senyor, el nostre amic

només sol beure, que llet.

I escoltant del bon Manuel

tals dades particulars,

algú diria per a ell

que, hi ha molt poc que admirar.

Que esta curta semblança

és molt por interessant,

però el poble li diria

tal desbarat escoltant:

Senyores, senyors i amics

que esteu aquí reunits

en homenatge fervent;

un demane de tot cor,

per a Manolo el més fort

i més llarg aplaudiment.

Isidro Buades, 1996.